València, 1754, – San Petersburgo, 1806) Martín y Soler fou un compositor espanyol de reconegut prestigi internacional. Anomenat porpularment con Martini lo Spagnolo o el Mozart valencià, va ser conegut principalment com autor d´òperes i ballets.
A Viena va aconseguir un gran èxit, així que es va establir allí i va compondre òperes sobre textos de Lorenzo da Ponte, amb qui va entaular una gran amistat, com Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà, L´arbore di Diana o Il burbero di buon cuore. A Viena va conèixer a més l´obra de Mozart i Salieri. La seua òpera Una cosa rara va arribar a reposar 55 vegades en pocs anys i va ser un dels seus majors èxits; de fet, melodia del final del primer acte va ser usada per Mozart en el segon acte de la seua Don Giovanni, en l´escena del banquet; precisament en aquesta obra figura -pel que sembla per primera vegada- una melodia considerada com la “mare” del vals, tipus de composició que aviat arribaria a ser popular primer a Viena i després a la resta del món. A l´any següent va tornar a collir grans aplaudiments amb la seua L´ arbore de Diana, que entre 1787 i 1792 va rebre de 65 a 70 representacions al Burgtheater de Viena, de manera que va ser una de les òperes en italià més representades de l´època.
Més endavant, el 1788, va acceptar l´oferta de Caterina II per a ser compositor de la cort a Sant Petersburg, on va compondre noves òperes, algunes d´elles en rus i de tema cervantí com El desgraciat heroi Kosmetovic (1789, llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ja que tractava de ridiculitzar Gustavo III de Suècia), i, després d´un breu intent d´instal·lar-se a Londres, on va estar entre 1793 i 1796 i va representar amb èxit la capricciosa corretta, sempre amb llibret del seu amic Da Ponte. Per tal com les següents no van tenir èxit, va tornar a Sant Petersburg, on es va dedicar en exclusiva a l´ensenyament i va abandonar la composició. Allà va morir, amb un prestigi més gran que el de Mozart.